La paraula assut és un terme d’origen àrab que ha tingut una presència destacada en el lèxic valencià, especialment en àmbits relacionats amb l’aigua, l’agricultura i l’enginyeria hidràulica. Aquest mot, que prové de l’àrab clàssic السدّ (as-sudd), significa “presa” o “dic” i fa referència a una construcció destinada a contenir o desviar el curs de l’aigua per a usos com el regadiu, una pràctica fonamental en la història i l’economia del País Valencià.

Origen i etimologia

L’arrel de la paraula “assut” es troba en l’àrab sadda, que significa “aturar” o “tancar”. Aquesta arrel reflecteix la funció principal d’un assut: aturar o regular el flux d’aigua. Amb l’arribada dels àrabs a la península Ibèrica al segle VIII, molts termes relacionats amb l’enginyeria hidràulica, com “assut”, van ser introduïts en les llengües romàniques de la zona, inclòs el valencià. Aquest llegat àrab és especialment rellevant al País Valencià, on la gestió de l’aigua ha estat clau per al desenvolupament de l’agricultura i la societat.

Significat i usos

En el context valencià, un assut és una estructura construïda en un riu o canal per a elevar el nivell de l’aigua i facilitar-ne el desviament cap a séquies o canals de reg. A diferència d’una presa, que sol ser més gran i amb funcions múltiples (com la generació d’energia o l’emmagatzematge d’aigua), un assut té una finalitat més específica i localitzada, especialment en el regadiu.

Els assuts han estat fonamentals en el desenvolupament de l’agricultura valenciana, especialment en zones com l’Horta de València, l’Horta de Xàtiva o la Vega Baixa del Segura. Gràcies a aquestes infraestructures, els agricultors han pogut aprofitar de manera eficient els recursos hídrics, convertint terres àrides en zones de gran productivitat agrícola.

Els assuts del poble de Callosa d’en Sarrià

Els assuts no només tenen una funció pràctica, sinó que també han esdevingut elements del paisatge cultural valencià. A molts llocs, els assuts històrics són considerats patrimoni i són protegits per la seva importància històrica i mediambiental. Per exemple, l’assut de l’Énova, al riu Xúquer, és un exemple d’infraestructura hidràulica que ha perdurat fins als nostres dies i que continua en ús.

A més, el sistema de regadiu valencià, amb els seus assuts, séquies i bassals, ha estat reconegut com a patrimoni cultural immaterial per la UNESCO, destacant la importància d’aquests elements en la configuració de la identitat valenciana.

Exemples d’ús

• En context històric: “Els àrabs van construir un assut al riu Xúquer per a millorar el regadiu a l’Horta de Xàtiva.”
• En context modern: “L’assut del riu Túria, a Manises, permet regular el cabal d’aigua per a l’abastament de l’Horta de València.”

Variants i mots relacionats

La paraula “assut” també apareix en altres llengües amb petites variants. En castellà, per exemple, es diu azud, mentre que en portuguès es fa servir açude. En el valencià, existeixen mots relacionats com séquia (canal de reg), qanat (sistema de conducció d’aigua subterrània d’origen àrab) o presa, que comparteixen un camp semàntic similar.